Per concloure (Part II): Propostes per la millora del projecte

La meva intervenció ha volgut ser un granet de sorra per a la millora del projecte en que he participat.
En aquesta darrera entrada, voldria fer una reflexió sobre alguns aspectes que haurien de canviar per tal que el projecte millori el seu funcionament, de cara al proper curs, ja que sovint, es tenen queixes de les escoles, o del mateix consorci al voltant del problemes derivats de les activitats de tarda.

 

Un dels aspectes fonamentals que cal millorar, i que incidiría en el bon funcionament  és sense dubte el comportament de l'alumnat, i per això, des del meu punt de vista caldria com a mínim:

• Millorar les relacions entre les escoles del projecte i la fundació, i no només fent reunions de coordinació entre l'equip directiu i la responsable pedagógica del projecte, sino en el dia a dia, millorant la comunicació entre el professorat del centre i els educadors que están amb els infants a la tarde. Molt sovint la relación entre ells es limita a un minut, temps que dura el intercanvi del grup. Els monitors necessiten tenir informació, i necessiten que els infants percebeixin que tenen una comunicación fluida amb el tutor: cal integrar realment el projecte de les activitats de tarda dintre de la vida escolar, que els infants no el percebeixin com quelcom separat, on res del que facin tindrà conseqüències per ells. Moltes vegades he tingut la sensació que des de l'escola es menysprea la feina que s'està fent a la tarda. I crec, que estaría molt bé que els docents s'impliquessin en les activitats que fan els infants en aquest horari.
• Dotar als monitors de eines i mecanismes que els ajudin a tenir un control de l'alumnat, per tal que tinguin més facilitat per posar límits als infants, imposar-se i fer-se respectar.
• Millorar les condicions laborals dels monitors, cosa que faria que a l'equip hi hagués més continuitat del personal. Augmentar les hores del contracte, per tal que tinguin temps per reunir-se entre ells més sovint, i poder preparar les sessions més acuradament.
• Fer una selecció del personal més acurada, per tal de contractar monitors i educadors amb experiencia en treballar amb infants en risc d'exclusió social i en contextos conflictius.

Aquest projecte té un objectiu molt ambiciós i es planteja com una pràctica educativa molt innovadora, l'escola a temps complert. Però,  penso que a nivel institucional s'estan dedicant pocs recursos, i que no se li està donant la importància que tenen determinades circumstàncies, pensant en estalviar diners. No sembla coherent que en escoles de máxima complexitat, on s'estan dedicant molts recursos en horari lectiu, engegin un projecte d'extraescolars i s'escatimin recursos, sobre tot personals.

Malgrat tot això, realment estem davant un context de intervenció força complex, que necessitaria probablement d'accions que anirien més enllà del que l'escola pot fer; caldria implicar famílies i altres agents socials i comunitaris per tal que realment les condicions d'aquests infants milloressin.

 

Per concloure (Part I): Resum de la intervenció

Dintre d'un parell de setmanes, finalitzarà la meva estada al centre de pràctiques, gairebé coincidint amb el final del curs escolar. En aquest segon periode, he pogut implementar el pla de intervenció proposat a l'inici sempre amb el suport i recolzament de la meva tutora i amb col·laboració de les coordinadores del projecte d'ambues escoles, que han dipositat confiança en mi i m'han deixat força marge per portar a terme les meves idees.

Com a educadora social, acostumada a portar grups i tractar directament amb els usuaris, ha suposat haver de fer  un canvi de visió el fer tasques que son pròpies del psicopedagog, com són l'assessorament i la orientació als monitors del projecte en quant a la organització i preparació d'activitats.

El pla proposat contemplava dues accions, essent la primera, una sessió de formació sobre conductes disruptives. Aquesta acció, ha suposat sobre tot un gran esforç en la preparació prèvia i ha suposat per a mi un repte, donat que els plantejavem ajudar a l'equip a tractar un tema en el que no tinc gaire experiència ni formació. Pero, suposo, que al dia a dia d'un psicopedagog, es deuen trobar en situacions tan diverses que és imposible tenir recursos per enfrontar-les totes sense haver-se de documentar prèviament.

Per solventar aquesta circumstància, vam plantejar la sessió com un espai per compartir les seves experiències i construir coneixements plegats, proposant activitats participatives que fomentin la reflexió, propiciant relacions entre monitors. En aquest sentit, hem tingut en compte la perspectiva constructiva de l'aprenentatge. A banda d'això, també he realitzat un esforç per documentar-me i cercar informació, que he reflectit en un dossier de materials de suport, que hem lliurat als monitors en la sessió. Aquesta primera acció, ha comportat molta feina, pero alhora m'ha engrescat molt i he gaudit força també; estic força satisfeta amb l'aprenentatge fet. 

La segona acció, anava destinada a ajudar als monitors en la preparació de les activitats, ja que una de les preocupacions de les coordinadores és que hi ha força improvitsació. En aquesta acció cal destacar dues tasques. 

La primera parteix de l'elaboració d'un document en forma de decàleg per a la preparació d'activitats de lleure. Aquest document, molt simple, va ser presentat als monitors en una segona sessió de trobada amb els monitors d'ambues escoles, en que vam treballar els continguts de manera molt pràctica. La preparació d'aquesta segona trobada no estava prevista al pla d'actuació per tant a tret temps a la següent tasca, la preparació del fitxer de recursos. Pero tot i que no he pogut fer un fitxer tant  complet com tenia en ment i m'hauria agradat, estic satisfeta amb el fitxer que he fet i aquestes darreres setmanes he pogut implementar unes quantes sessions, com he anat comentant en diverses entrades. Les sessions han sortit força bé i el material ha tingut bona acollida per part de les coordinadores i els monitors, tot i que el temps ha estat un factor condicionant en la posada en marxa.
Tot i que he pogut implementar la intervenció prevista amb l'objectiu de millorar el projecte, penso que només ha estat un granet de sorra, el projecte necessitaria canviar molts més aspectes per de millorar el funcionament. Aquests aspectes els comentaré a la darrera entrada del bloc.

 

El que queda per fer

A aquestes alçades, a punt de fer les conclusions finals al bloc, queden encara un parell de setmanes per assistir al centre de pràctiques. Així doncs, encara queda una mica de feina per fer

Aquests dies he anat implementant el programa d'educació intercultural, assistint a algunes sessions amb els monitors duent a terme algunes de les activitats que s'inclouen al fitxer. La setmana següent, durem a terme altre sessió amb els infants de P-5, dedicada a les danses i els balls tradicionals d'altres països, i també farem per concloure el projecte una gimcama al pati amb tots els infants de l'escola, que servirà de cloenda. El tema de la Gimcana també son jocs d'arreu del món, i els infants de diversos cursos han anat preparant alguns materials per fer servir aquest dia, com per exemple un Mikado (joc japonés) o un Tangram gegant, també un joc de Bitlles amb llaunes, preparat per sisè, del que puc adjuntar algunes imatges a continuació.

 

La darrera setmana, tocarà la valoració del projecte, preparar la memòria i fer propostes de cara al curs següent. Les coordinadores de les dues escoles i la responsable pedagògica del projecte (la meva tutora) aniran al Consorci a presentar aquesta valoració. Com a suport en aquesta tasca, jo mateixa les estic ajudant a recopilar documentació, com per exemple a endreçar les fitxes d'objectius trimestrals de cada curs així com les posteriors valoracions fetes pels monitors.

Jocs del mon

Aquesta tarda hem fet amb els alumnes de 4rt curs d'una de les escoles una sessió de jocs d'altres països.

El grup de quart, tot i ser un grup de només 10 infants, és força difícil de portar, ja que hi han alguns nens i nenes que tenen moltes dificultats per regular el seu comportament. També es dona la circumstància que en el que porten de curs, han passat pel grup 3 monitores diferents, i això dificulta de per fer el vincle i prendre a l'adult com una persona de referència.

Hem disposat de l'espai del porxo de l'escola, i estaven plantejats quatre jocs diferents. Certament a la monitora li costa molt de controlar el grup, marcar límits i imposar-se i per això han trigat molt en baixar al pati

Un cop hem començat l'activitat, el grup de infants s'ha engrescat força amb els jocs, han respectat les normes i s'han engrescat, sense haver de resaltar cap incidencia. Al final de la sessió, les monitores han decidit deixar una estona per jugar a futbol, perquè els infants ho han demanat. Així, dels quantre jocs preparats hem pogut fer dos, que han estat:

• Juguem al XAL (Ucraïna). Hi poden jugar molts infants. Primer es tria un que és el cap. Aleshores els altres s'asseuen al ven rotllana i tanquen els ulls. El cap va caminant darrere d'ells. En un moment donat, deixa anar el mocador darrere d'un i arrenca a córrer. El que té el mocador intenta atrapar-lo. Si ho aconsegueix, para, si no torna a seure al seu lloc. 

• Juguem al SEMÀFOR (Rússia). Es dibuixa una ratlla a terra. Tots els participants estaran drets darrera d'aquesta línia. Es dibuixa altre a uns metres de la primera. El qui para diu un color. Si un nen/a porta alguna peça de roba d'aquest color pot arribar a l'altra línia sense problemes, però els que no porten res d'aquest color han d'intentar arribar a l'altra ratlla sense ser atrapats pel qui para.

Dificultats

La posada en marxa del programa d'educació intercultural està condicionada per una sèrie de circumsntàncies, que están dificultant el seguiment.

En primer lloc, comptem amb el factor temps, ja que al final de curs, molts dels grups tenen previstes i programades altres activitats, i els monitors no sempre son receptius a fer canvis, fins i tot hem vaig trobar amb que el monitor de un dels grups es va prendre força malament quan li vaig proposar dur a terme una de les sessions. 

D'altre banda, els dies que assisteixo al centre, hi han grups que tenen activitats "inamovibles", per exemple piscina, i no puc anar a aquests grups per observar la implementació de les sessions. Davant això, la coordinadora i jo hem ofert el material als monitors, i els hem demanat que duguin a terme les sessions.

Malgrat això, estic satisfeta, ja que molts grups sí s'han engrescat amb la idea de fer activitats d'aquest tipus, i o han fet o farem properament. També alguns monitors sobre tot d'una escola han pensat a deixar-lo pel curs següent.
Aquestes son algunes de les fotos que es corresponen a la construcció d'un Awalé (un joc africà).

 

Noves sessions del programa cultures del món

Aquesta setmana he pogut assistir a la implementació per part de les monitores de P3 d'altre sessió de les que havia preparat al programa d'educació intercultural.

En aquest cas, l'activitat consistia en l'explicació d'una llegenda africana, la llegenda de l'arbre del baobab, treballant una mica primer amb els nens on estava África, quins d' ells han nascut allà i mostrant imatges de l'arbre en la PDI. Després de tot això, els nens han pintat diferents arbres que hem enganxat al mapamundi, sobre el continent africà.

La valoració que faig de l'activitat és positiva, els nens s'han implicat bastant per fer les tasques i han estat força atents. Tot i així, els ha costat una mica seguir el fil del conte, potser és massa complicat per ells, donat que és un grup de P3 on molts han començat el curs sense parlar gaire català. Conscients d'això, després d'explicar-lo han fet una reconstrucció, a banda d'utilitzar un lleguatge el més senzill possible. Aquestes són algunes de les fotos que he pogut fer durant la sessió.

Reflexions al voltant de la interculturalitat: la importància de compartir valors

En algunes ocasions he comentat sobre els conflictes que sovint sorgeixen a les escoles del projecte per les diferències culturals dels alumnes.

Moltes vegades, es produiexen situacions entre els infants que, tot i que mirades des del nostre punt de vista no tenen gaire importància, i podem considerar "normals", vistes des de l'optica d'altres cultures resulten intolerables. Em refereixo per exemple a comportaments típics entre els infants que estan en edat preadolescent  i que tenen cert component sexual, per més innocent que sembli. Per a les famílies autòctones no suposen problemes greus, però per als pares de infants provinents de la cultura islàmica, aquests comportaments son inadmisibles, i generen molt malestar.
Em resulta molt curiós, a l'hora que em fa reflexionar sobre quin tracte ha de donar l'escola a aquest tipus de conflictes. Per exemple, si un nen intenta fer, o inclús si li fa un petó a una nena de una familia marroquina, i el pare ve a l'escola molt enfadat a demanar explicacions, quina posició ha d'adoptar l'escola? Ha de castigar a l'infant per fer quelcom que és molest per l'altre? Pero si des de el nostre punt de vista, aquests comportaments son "normals" entre infants de sisè, hem de intentar convencer al pare que no té tanta importància?
El tema és més delicat del que sembla, ja que implica posicionar-se en una perspectiva ideológica o altre. Si defensem a l'infant i demanem al pare que sigui comprensiu, estem valorant els fets donant per suposat que els nostres valors culturals están per sobre dels seus. Si optem per sancionar a l'infant, estem respectant més al pare immigrant i als seus valors culturals; també considero que estarem sent injustos amb el nen, que està educat dintre el nostra sistema cultural, regint-se pels nostres valors.
A les escoles, en resoldre aquests tipus de conflictes, sovint s'opta per respectar les creences culturals dels pares, que penso que és una perspectiva molt adequada, que té en compte el dret a la diferencia. Sovint aquestes decisions no es comparteixen per la población autóctona, que tendeix a considerar que són els que venen de fora, els que s'han d'adaptar a les nostres costums. 

Beltran, J. (2001) El nou valor de la diferència. Barcelona: UOC

Pascual i Saüc, J. (2001). La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Barcelona: (UOC)

 

Implementació d'una sessió d'educació intercultural

Per fi he pogut presentar als monitors del centre la meva proposta d'educació intercultural, tot i que encara hem falta una mica per acabar d e polir-la. Els he demanat que implemintin a les seves sessions algunes d'aquestes activitats i sembla que la proposta ha tingut bona acollida.

De moment, jo mateixa he pogut implementar una de les sessions programades, que descric en la taula següent, amb els alumnes de sisè. Els infants, ja de per sí "difícils", estaven especialment neguitosos, perquè han tingut les proves de competencies al matí. Pero tot i que el seu comportament no ha estat exemplar, hem pogut realitzar totes les activitats previstes, gairebé tots han participat i s'han acomplert els objectius que ens hem marcat.

Adjunto algunes de les fotos que he pogut fer, i també la fitxa de la sessió, que tractava sobre músiques del mòn. Els mateixos han volgut triar les cançons que hem sentit al final de la sessió, algunes dels seus països de procedència.

Confeccionant el mapamundi

Mapamundi confeccionat

Fent la maraca

Activitat: MÚSIQUES DEL MÓN
Grup:                               1r a 6è de primària	Data:	Espai: Aula
Objectius:
·         Situar al mapamundi els diferents continents. ·         Conèixer instruments musicals procedents de diferents parts del mon, especialment dels països d’origen dels nens. ·         Construir una maraca amb materials reciclats ·         Treballar el ritme . ·         Sentir cançons procedents de diferents països, especialment dels països d’origen dels infants.
Accions/ activitats: breu descripció d’elles en l’ordre en que es faran			Organització del grup	Temps.
1.    Presentem el mapamundi i demanem que marquin els diferents continents: Amèrica, Àsia, Europa, Àfrica. 2.    Els expliquem que anem a treballar instruments musicals de diferents parts del mon. Quins instruments musicals coneixen? Tenen algun a casa seva? El saben fer servir? Quin és el seu favorit? 3.    Repartim als infants imatges  instruments musicals procedents de diferents països, demanem que diguin quin instruments musical té, com es diu i de quina part del món és. S’enganxaran al mapamundi. 4.    Després, construirem una maraca, fent servir ampolles d’aigua i omplint-les d’arròs, cigrons, llenties. Fem notar les diferències al so entre els diferents materials. S’explica als infants que és un instrument de percussió provinent d’Amèrica Llatina, què es construeix amb llavors. 5.    Es demana que facin servir la maraca, seguin diferents ritmes que s’inventarà el monitor o algun dels infants. 6.    Per acabar la sessió, es poden posar amb la PDI vídeos de diferents tipus de músiques per tal que els nens facin l’acompanyament amb la seva maraca (amb el youtube)			Tots plegats Tots plegats Per parelles Individualment En grup	5 min. 10 min. 10 min. 15 min. 15 min.
Material necessari: mapamundi, pegament, ampolles d’aigua buides, llenties, cigrons, arròs.
Observacions:  Si ens sobra temps, podem demanar als nens que dibuixin instruments que ells coneguin i enganxar-los al mapa.

La meva proposta d'educació intercultural: fitxer de recursos / taller cultures del mon

Durant aquesta setmana he estat treballant en el que serà la meva darrera aportació al projecte, l'elaboració d'un fitxer de recursos en educació intercultural. 

Us adjunto el marc teòric i la justificació d'aquest programa, i durant aquesta setmana aniré concretant les sessions, que espero poder anar penjant i, sobretot, constatar la seva implementació! Aquest és el text que he redactat:

“L’Educació intercultural és una resposta pedagògica a l’exigència de preparar a la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica.”

(www.xtec.cat/web/projectes/intercultural)

Ambdues escoles del projecte acullen a les seves aules alumnes que pertanyen a diferents ètnies. Un percentatge molt alt dels infants son fills de famílies immigrades, sobre tot del Marroc i el Pakistan; la població autòctona que assisteix als centres és en la seva majoria d’ètnia gitana.
Ara bé, la convivència entre col·lectius que pertanyen a cultures tant distintes, donada la tendència que tots tenim a interpretar el món que ens envolta i altres cultures i societats sota el nostre punt de vista (etnocentrisme), genera malentesos i conflictes. L’etnocentrisme ens porta a pensar que les persones que venen de fora han d’adaptar-se a les nostres costums i deixar de banda les seves tradicions, i ens fa tenir un munt d’estereotips i prejudicis vers els individus que pertanyen a altres cultures.
Durant el desenvolupament de les activitats pròpies de l’escola, i també durant les activitats extraescolars sorgeixen molts conflictes entre els infants. Els insults racistes són molt freqüents i no es respecten entre companys les diferències per motius culturals i religiosos. La intervenció és moltes vegades complicada, i sovint els conflictes, per petits que siguin en origen, acaben implicant a les famílies i convertint-se en grans problemes.
Per això, cal trencar amb aquesta visió, tot i que aquesta es pot considerar com una conseqüència inherent al procés de socialització que inculca uns determinats valors. Propiciar un entorn on es valorin per igual a totes les cultures, autòctones o estrangeres potenciant les relacions entre elles i fer reflexionar als alumnes sobre aquestes qüestions pot ser la nostra humil contribució a la millora de les relacions entre els infants.
Anant més enllà d’un paradigma multicultural on es reconeix el dret a la diferència i la diversitat cultural, la interculturalitat suposa assumir la igualtat de tots els grups diferenciats que, per mitjà del diàleg i el consens, construeixen la societat i la cultura. La educació intercultural Té com a finalitat última la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones i el dret a la diferència en un marc de valors convivencials compartits.

La diada de Sant Jordi

Hola companys,

Un dels dies que he assistit aquesta setmana al centre de pràctiques estaven treballant la Diada de Sant Jordi, una de les nostres tradicions que més boniques trobo.

Tot i que durant l'horari lectiu i amb els seus mestres ja han fet activitats, els monitors de la tarda també han volgut participar, explicant als infants la llegenda, fent representacions i també alguns tallers de manualitats. Aquest és el resultat del taller que han fet els infants de sisè. 

La segona trobada de monitors

Hola companys, en aquesta nova entrada vull explicar-vos el que vam treballar en la sessió que va servir per tractar el tema de la preparació d'activitats. Pot semblar una mica a destemps fer aquest tipus de sessions, ara que gairebé queden un parell de mesos per acabar el curs, però és necessària, d'una banda perquè es reben queixes de les escoles pel mal funcionament d'alguns dels grups; i d'altre, perque el projecte tindrà continuitat el curs següent, i si tot va bé, amb els mateixos professionals. 

Així doncs, us descric el guió de la sessió que vam dur a terme, algunes de les fotos i també el material que vam utilitzar.

1. Dinàmica dels cubs. En un primer moment, hem plantejava fer una dinàmica per introduir el tema que voliem tractar, i no trobava cap que m'acabès d'agradar. La qüestió estava en que ells s'adonessin de la importància que té preparar les sessions i preveure un sèrie d'aspectes, més o menys el que apareix al decàleg.  Amb les coordinadores en una reunió, se'ns va acudir que podiem plantejar-los fer una activitat i no donar instruccions precises per dur-les a terme, ni donar suficients materials, ...

Així doncs, vam pensar demanar que fessin uns cubs utilitzant només tires de cartolina. Aquesta era la consigna, i un cop es ban posar a treballar, van començar a demanar com es feia, a demanar altres materials que no estaven disponibles, ... Un cop acabada la dinàmica, gairebé cap dels assistent va ser capaç de fer un cub "acceptable". Llavors vam plantejar quantes situacions havien viscut a l'aula derivades de no haver preparat bé allò que volíen fer amb els nens. Sovint es dona el cas, que arriben amb una idea, per exemple, crear una titella, pero no donen el model, no han aplegat bé els materials que necessiten i els infants s'han barallat per tenir-ne, no han previst les accions i molts nens no ha aconseguit l'objectiu, no han tingut temps de acabar l'activitat i s'ha quedat "penjada"per sempre més... Demanem que expliquin aquest tipus de situacions i les conseqüències que han tingut, i surten unes quantes històries.

Un dels monitors, intentant fer el cub.

2. Repartiment del decàleg, i repàs, punt per punt, comentnat-los en veu alta.
3. Demanem que es col·loquin en petits grups, respectant els cursos en que treballen: tots els de P3 junts, tots els de P4, ... A continuació, es demana que facin la programació de una de les sessions previstes per la pròxima setmana, utilizant la següent fitxa, que es lliura juntament amb un parell de sessions que havia elaborat previament, per tal que els servissin de mostra. 

FITXA PER A LA PREPARACIÓ DE LA SESSIÓ
Activitat:
Grup:	Data:	Espai:
Objectius:
Accions/ activitats: breu descripció d’elles en l’ordre en que es faran			Organització del grup	Temporit.
Material necessari:
Observacions:

4. Posen en comú les sessions preparades i es demana a la resta que valorin allò que han sentit, si troben bé, si hi ha algun error... Es crea una conversa entre ells que és molt interessant, ja que entre ells es qüestionen alguns aspectes de les programacions, els punt febles que troben i entre ells es donen respostes i solucions. En aquest moment es crea un clima d'equip molt positiu, que per a mi resulta molt gratificant; aquesta posada en comú ha estat per mi el millor de la sessió. Les sessions preparades han estat diferents: una sessió de handbol, un taller de manualitats per Sant Jordi, una dinàmica de treball de les emocions per infantil... Aquestes son algunes de les fotos dels monitors treballant i omplint les fitxes.

5. Acabem la sessió parlant de la importància de l'avaluació de les activitats, una avaluació / valoració que els ha de servir per poder millorar la seva feina, i introduir els canvis que hi considerin necessaris. Es presenta per aquesta tasca una PAUTA d'avaluació, que prèviament haviem confeccionat. La pauta és la següent:

PAUTA PER A VALORAR LES SESSIONS Després de cada sessió, cal valorar entre d’altres aquest ítems i fer la reflexió de com podem millorar els aspectes que hagin estat més conflictius. Per això, és més útil utilitzar criteris qualitatius.
Pel que fa als infants
La majoria dels infants han pogut participar i s’han implicat satisfactòriament a la sessió.
El comportament dels nens ha estat acceptable.
Han col·laborat en preparar i recollir els materials i la sala en acabar la sessió.
Han acceptat seguir les normes establertes per a cada activitat proposada.
Ha hagut alguna baralla entre ells o alguna incidència remarcable amb un infant.
pel que fa al Desenvolupament de l’activitat
Ha hagut temps suficient de fer les activitats programades.
S’han aconseguit treballar els objectius establerts.
L’agrupament dels alumnes ha resultat convenient per a les activitats realitzades.
Els materials utilitzats han estat suficients i adequats.
L’activitat s’ha dut a terme segons el que estava previst.

Per acabar, una de les coordinadores, havia preparat unes quantes cites que parlen sobre la importància de l'educació, i que comparteix amb els assistents.

Decàleg per la preparació de les activitats

Per a començar a dur a terme la segona de les tasques que tenia previstes, la de crear un material que ajudi als monitors en la preparació de les sessions, he començat per crear un "Decàleg", pretenent que fos una eina útil que de manera molt gràfica expliqués quins son els aspectes que han de tenir en compte. Hem plantejo aquesta tasca, ja que durant el pràcticum 1 he pogut constatar la manca de preparació de les sessions per part d'alguns monitors, que genera situacions conflictives. Això preocupa a les coordinadores, que sovint son les que han de donar idees per tal que facin activitats, o subministrar materials i preparar coses a última hora. Per tant, és una demanda que han fet les coordinadores i la responsable pedagògica del projecte, i la manera que he pensat per donar resposta és l'elaboració d'aquest decàleg, senzill i gràfic. 

El text del decàleg el transcric a continuació:

La qualitat de la nostra feina com a monitors depèn en gran mesura de la preparació de les activitats que oferim als infants; una correcta preparació de la sessió pot determinar l’èxit de la mateixa i sens dubte, repercuteix en el comportament dels infants. Així doncs… què hem de tenir en compte?

1. L’objectiu. Tota activitat tindrà un objectiu; l’objectiu és allò que volem aconseguir, i és molt important tenir-ho clar abans de començar.

2.  Accions / Activitats. Per a aconseguir l’objectiu, serà necessari desenvolupar una sèrie d’accions que cal planificar. Cal pensar en que les activitats han de ser adequades a l’edat i les capacitats que tenen els nens. 

3. Metodologia. En l’àmbit del lleure, cal utilitzar una metodologia lúdica i participativa, que engresqui als infants. És molt important tenir  present que les activitats de lleure s’han de gaudir

4. Temporització. Cal calcular el temps aproximat que trigarem en fer les activitats programades, per procurar ajustar les activitats al temps de què disposem. Sense que ens quedi molt temps buit, i tampoc sense haver de córrer per recollir.

5. Seqüenciació. Cal endreçar les diferents activitats que composen la sessió de manera que ens ajudin a aconseguir l’objectiu. Pot ser interessant  començar amb les activitats més senzilles i anar complicant-les a mesura que avancem. Cal tenir en compte, que els infants han de començar i terminar les sessions de la manera més relaxada possible, per tant deixar pel final les activitats més relaxades per procurar la tornada a la calma abans de marxar.

6. Agrupament dels infants. És important pensar si farem que els infants facin les activitats individualment,  o amb grups petits o amb el grup sencer. Podem aprofitar per separar infants que tenen conflictes, o per potenciar el treball cooperatiu entre ells.

7. Recursos materials: què necessitaré? Hem de preveure què materials necessitarem, tenir-los a l’abast i preparats abans de començar, assegurant-nos i fent saber als nens i nenes que hi haurà suficients per tothom. Això ens evitarà interrupcions durant el desenvolupament de les sessions, i disminueix la probable pèrdua de control del grup.

8. Organització dels espais. Pensa en quin espai disposes i les possibilitats que t’ofereix, en quin tipus d’activitats son adequades. Per exemple, si disposes d’espais en que l’activitat física és possible, si pots bellugar les taules per crear un ambient més espaiós o per fer que els nens estiguin en petits grups...

9. L’atenció a la diversitat. Si coneixem als infants del grup, podem intuir si alguns d’ells tindran dificultats per seguir l’activitat proposada i pensar com podem proporcionar suport a aquells que ho necessitin. Per exemple, tenir una ampliació d’un dibuix que caldrà pintar si hi ha un infant que té problemes de visió, seure a prop d’un infant que previsiblement necessitarà la nostra ajuda...

10.  L’avaluació. Per últim, val la pena valorar com ha anat l’activitat cada dia, pensar què ha anat bé, i què ha anat malament, preguntant-nos què es podria modificar millorar per evitar possibles incidències altre dia.

Tot i que al principi pot semblar complicat i suposar una feina “extra”, el benefici ho compensarà! Ànim!

Un cop elaborat aquest decàleg, ens vam plantejar quina era la manera més eficaç de fer arribar aquest material, per tal que el tinguessin present realment, i no formés part de tota la paperasa que sovint els arriba. Amb la meva tutora i les coordinadores del projecte hem decidit fer una nova trobada amb els monitors del projecte d'ambdues escoles, presentar el material i treballar-lo plegats. Aixó suposava una alteració en la temporalització del pla de treball, ja que la preparació i la posada en marxa d'aquesta trobada, no estava prevista, i ens ha ocupat gran part del mes d'Abril.