Jocs del mon

Aquesta tarda hem fet amb els alumnes de 4rt curs d'una de les escoles una sessió de jocs d'altres països.

El grup de quart, tot i ser un grup de només 10 infants, és força difícil de portar, ja que hi han alguns nens i nenes que tenen moltes dificultats per regular el seu comportament. També es dona la circumstància que en el que porten de curs, han passat pel grup 3 monitores diferents, i això dificulta de per fer el vincle i prendre a l'adult com una persona de referència.

Hem disposat de l'espai del porxo de l'escola, i estaven plantejats quatre jocs diferents. Certament a la monitora li costa molt de controlar el grup, marcar límits i imposar-se i per això han trigat molt en baixar al pati

Un cop hem començat l'activitat, el grup de infants s'ha engrescat força amb els jocs, han respectat les normes i s'han engrescat, sense haver de resaltar cap incidencia. Al final de la sessió, les monitores han decidit deixar una estona per jugar a futbol, perquè els infants ho han demanat. Així, dels quantre jocs preparats hem pogut fer dos, que han estat:

• Juguem al XAL (Ucraïna). Hi poden jugar molts infants. Primer es tria un que és el cap. Aleshores els altres s'asseuen al ven rotllana i tanquen els ulls. El cap va caminant darrere d'ells. En un moment donat, deixa anar el mocador darrere d'un i arrenca a córrer. El que té el mocador intenta atrapar-lo. Si ho aconsegueix, para, si no torna a seure al seu lloc. 

• Juguem al SEMÀFOR (Rússia). Es dibuixa una ratlla a terra. Tots els participants estaran drets darrera d'aquesta línia. Es dibuixa altre a uns metres de la primera. El qui para diu un color. Si un nen/a porta alguna peça de roba d'aquest color pot arribar a l'altra línia sense problemes, però els que no porten res d'aquest color han d'intentar arribar a l'altra ratlla sense ser atrapats pel qui para.

Noves sessions del programa cultures del món

Aquesta setmana he pogut assistir a la implementació per part de les monitores de P3 d'altre sessió de les que havia preparat al programa d'educació intercultural.

En aquest cas, l'activitat consistia en l'explicació d'una llegenda africana, la llegenda de l'arbre del baobab, treballant una mica primer amb els nens on estava África, quins d' ells han nascut allà i mostrant imatges de l'arbre en la PDI. Després de tot això, els nens han pintat diferents arbres que hem enganxat al mapamundi, sobre el continent africà.

La valoració que faig de l'activitat és positiva, els nens s'han implicat bastant per fer les tasques i han estat força atents. Tot i així, els ha costat una mica seguir el fil del conte, potser és massa complicat per ells, donat que és un grup de P3 on molts han començat el curs sense parlar gaire català. Conscients d'això, després d'explicar-lo han fet una reconstrucció, a banda d'utilitzar un lleguatge el més senzill possible. Aquestes són algunes de les fotos que he pogut fer durant la sessió.

Implementació d'una sessió d'educació intercultural

Per fi he pogut presentar als monitors del centre la meva proposta d'educació intercultural, tot i que encara hem falta una mica per acabar d e polir-la. Els he demanat que implemintin a les seves sessions algunes d'aquestes activitats i sembla que la proposta ha tingut bona acollida.

De moment, jo mateixa he pogut implementar una de les sessions programades, que descric en la taula següent, amb els alumnes de sisè. Els infants, ja de per sí "difícils", estaven especialment neguitosos, perquè han tingut les proves de competencies al matí. Pero tot i que el seu comportament no ha estat exemplar, hem pogut realitzar totes les activitats previstes, gairebé tots han participat i s'han acomplert els objectius que ens hem marcat.

Adjunto algunes de les fotos que he pogut fer, i també la fitxa de la sessió, que tractava sobre músiques del mòn. Els mateixos han volgut triar les cançons que hem sentit al final de la sessió, algunes dels seus països de procedència.

Confeccionant el mapamundi

Mapamundi confeccionat

Fent la maraca

Activitat: MÚSIQUES DEL MÓN
Grup:                               1r a 6è de primària	Data:	Espai: Aula
Objectius:
·         Situar al mapamundi els diferents continents. ·         Conèixer instruments musicals procedents de diferents parts del mon, especialment dels països d’origen dels nens. ·         Construir una maraca amb materials reciclats ·         Treballar el ritme . ·         Sentir cançons procedents de diferents països, especialment dels països d’origen dels infants.
Accions/ activitats: breu descripció d’elles en l’ordre en que es faran			Organització del grup	Temps.
1.    Presentem el mapamundi i demanem que marquin els diferents continents: Amèrica, Àsia, Europa, Àfrica. 2.    Els expliquem que anem a treballar instruments musicals de diferents parts del mon. Quins instruments musicals coneixen? Tenen algun a casa seva? El saben fer servir? Quin és el seu favorit? 3.    Repartim als infants imatges  instruments musicals procedents de diferents països, demanem que diguin quin instruments musical té, com es diu i de quina part del món és. S’enganxaran al mapamundi. 4.    Després, construirem una maraca, fent servir ampolles d’aigua i omplint-les d’arròs, cigrons, llenties. Fem notar les diferències al so entre els diferents materials. S’explica als infants que és un instrument de percussió provinent d’Amèrica Llatina, què es construeix amb llavors. 5.    Es demana que facin servir la maraca, seguin diferents ritmes que s’inventarà el monitor o algun dels infants. 6.    Per acabar la sessió, es poden posar amb la PDI vídeos de diferents tipus de músiques per tal que els nens facin l’acompanyament amb la seva maraca (amb el youtube)			Tots plegats Tots plegats Per parelles Individualment En grup	5 min. 10 min. 10 min. 15 min. 15 min.
Material necessari: mapamundi, pegament, ampolles d’aigua buides, llenties, cigrons, arròs.
Observacions:  Si ens sobra temps, podem demanar als nens que dibuixin instruments que ells coneguin i enganxar-los al mapa.

La meva proposta d'educació intercultural: fitxer de recursos / taller cultures del mon

Durant aquesta setmana he estat treballant en el que serà la meva darrera aportació al projecte, l'elaboració d'un fitxer de recursos en educació intercultural. 

Us adjunto el marc teòric i la justificació d'aquest programa, i durant aquesta setmana aniré concretant les sessions, que espero poder anar penjant i, sobretot, constatar la seva implementació! Aquest és el text que he redactat:

“L’Educació intercultural és una resposta pedagògica a l’exigència de preparar a la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica.”

(www.xtec.cat/web/projectes/intercultural)

Ambdues escoles del projecte acullen a les seves aules alumnes que pertanyen a diferents ètnies. Un percentatge molt alt dels infants son fills de famílies immigrades, sobre tot del Marroc i el Pakistan; la població autòctona que assisteix als centres és en la seva majoria d’ètnia gitana.
Ara bé, la convivència entre col·lectius que pertanyen a cultures tant distintes, donada la tendència que tots tenim a interpretar el món que ens envolta i altres cultures i societats sota el nostre punt de vista (etnocentrisme), genera malentesos i conflictes. L’etnocentrisme ens porta a pensar que les persones que venen de fora han d’adaptar-se a les nostres costums i deixar de banda les seves tradicions, i ens fa tenir un munt d’estereotips i prejudicis vers els individus que pertanyen a altres cultures.
Durant el desenvolupament de les activitats pròpies de l’escola, i també durant les activitats extraescolars sorgeixen molts conflictes entre els infants. Els insults racistes són molt freqüents i no es respecten entre companys les diferències per motius culturals i religiosos. La intervenció és moltes vegades complicada, i sovint els conflictes, per petits que siguin en origen, acaben implicant a les famílies i convertint-se en grans problemes.
Per això, cal trencar amb aquesta visió, tot i que aquesta es pot considerar com una conseqüència inherent al procés de socialització que inculca uns determinats valors. Propiciar un entorn on es valorin per igual a totes les cultures, autòctones o estrangeres potenciant les relacions entre elles i fer reflexionar als alumnes sobre aquestes qüestions pot ser la nostra humil contribució a la millora de les relacions entre els infants.
Anant més enllà d’un paradigma multicultural on es reconeix el dret a la diferència i la diversitat cultural, la interculturalitat suposa assumir la igualtat de tots els grups diferenciats que, per mitjà del diàleg i el consens, construeixen la societat i la cultura. La educació intercultural Té com a finalitat última la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones i el dret a la diferència en un marc de valors convivencials compartits.