En algunes ocasions he comentat sobre els conflictes que sovint sorgeixen a les escoles del projecte per les diferències culturals dels alumnes.
Moltes vegades, es produiexen situacions entre els infants que, tot i que mirades des del nostre punt de vista no tenen gaire importància, i podem considerar "normals", vistes des de l'optica d'altres cultures resulten intolerables. Em refereixo per exemple a comportaments típics entre els infants que estan en edat preadolescent i que tenen cert component sexual, per més innocent que sembli. Per a les famílies autòctones no suposen problemes greus, però per als pares de infants provinents de la cultura islàmica, aquests comportaments son inadmisibles, i generen molt malestar.
Em resulta molt curiós, a l'hora que em fa reflexionar sobre quin tracte ha de donar l'escola a aquest tipus de conflictes. Per exemple, si un nen intenta fer, o inclús si li fa un petó a una nena de una familia marroquina, i el pare ve a l'escola molt enfadat a demanar explicacions, quina posició ha d'adoptar l'escola? Ha de castigar a l'infant per fer quelcom que és molest per l'altre? Pero si des de el nostre punt de vista, aquests comportaments son "normals" entre infants de sisè, hem de intentar convencer al pare que no té tanta importància?
El tema és més delicat del que sembla, ja que implica posicionar-se en una perspectiva ideológica o altre. Si defensem a l'infant i demanem al pare que sigui comprensiu, estem valorant els fets donant per suposat que els nostres valors culturals están per sobre dels seus. Si optem per sancionar a l'infant, estem respectant més al pare immigrant i als seus valors culturals; també considero que estarem sent injustos amb el nen, que està educat dintre el nostra sistema cultural, regint-se pels nostres valors.
A les escoles, en resoldre aquests tipus de conflictes, sovint s'opta per respectar les creences culturals dels pares, que penso que és una perspectiva molt adequada, que té en compte el dret a la diferencia. Sovint aquestes decisions no es comparteixen per la población autóctona, que tendeix a considerar que són els que venen de fora, els que s'han d'adaptar a les nostres costums.
Beltran, J. (2001) El nou valor de la diferència. Barcelona: UOC
Pascual i Saüc, J. (2001). La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Barcelona: (UOC)
Em resulta molt curiós, a l'hora que em fa reflexionar sobre quin tracte ha de donar l'escola a aquest tipus de conflictes. Per exemple, si un nen intenta fer, o inclús si li fa un petó a una nena de una familia marroquina, i el pare ve a l'escola molt enfadat a demanar explicacions, quina posició ha d'adoptar l'escola? Ha de castigar a l'infant per fer quelcom que és molest per l'altre? Pero si des de el nostre punt de vista, aquests comportaments son "normals" entre infants de sisè, hem de intentar convencer al pare que no té tanta importància?
El tema és més delicat del que sembla, ja que implica posicionar-se en una perspectiva ideológica o altre. Si defensem a l'infant i demanem al pare que sigui comprensiu, estem valorant els fets donant per suposat que els nostres valors culturals están per sobre dels seus. Si optem per sancionar a l'infant, estem respectant més al pare immigrant i als seus valors culturals; també considero que estarem sent injustos amb el nen, que està educat dintre el nostra sistema cultural, regint-se pels nostres valors.
A les escoles, en resoldre aquests tipus de conflictes, sovint s'opta per respectar les creences culturals dels pares, que penso que és una perspectiva molt adequada, que té en compte el dret a la diferencia. Sovint aquestes decisions no es comparteixen per la población autóctona, que tendeix a considerar que són els que venen de fora, els que s'han d'adaptar a les nostres costums.
Beltran, J. (2001) El nou valor de la diferència. Barcelona: UOC
Pascual i Saüc, J. (2001). La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Barcelona: (UOC)
No hay comentarios:
Publicar un comentario