Per concloure (Part II): Propostes per la millora del projecte

La meva intervenció ha volgut ser un granet de sorra per a la millora del projecte en que he participat.
En aquesta darrera entrada, voldria fer una reflexió sobre alguns aspectes que haurien de canviar per tal que el projecte millori el seu funcionament, de cara al proper curs, ja que sovint, es tenen queixes de les escoles, o del mateix consorci al voltant del problemes derivats de les activitats de tarda.

 

Un dels aspectes fonamentals que cal millorar, i que incidiría en el bon funcionament  és sense dubte el comportament de l'alumnat, i per això, des del meu punt de vista caldria com a mínim:

• Millorar les relacions entre les escoles del projecte i la fundació, i no només fent reunions de coordinació entre l'equip directiu i la responsable pedagógica del projecte, sino en el dia a dia, millorant la comunicació entre el professorat del centre i els educadors que están amb els infants a la tarde. Molt sovint la relación entre ells es limita a un minut, temps que dura el intercanvi del grup. Els monitors necessiten tenir informació, i necessiten que els infants percebeixin que tenen una comunicación fluida amb el tutor: cal integrar realment el projecte de les activitats de tarda dintre de la vida escolar, que els infants no el percebeixin com quelcom separat, on res del que facin tindrà conseqüències per ells. Moltes vegades he tingut la sensació que des de l'escola es menysprea la feina que s'està fent a la tarda. I crec, que estaría molt bé que els docents s'impliquessin en les activitats que fan els infants en aquest horari.
• Dotar als monitors de eines i mecanismes que els ajudin a tenir un control de l'alumnat, per tal que tinguin més facilitat per posar límits als infants, imposar-se i fer-se respectar.
• Millorar les condicions laborals dels monitors, cosa que faria que a l'equip hi hagués més continuitat del personal. Augmentar les hores del contracte, per tal que tinguin temps per reunir-se entre ells més sovint, i poder preparar les sessions més acuradament.
• Fer una selecció del personal més acurada, per tal de contractar monitors i educadors amb experiencia en treballar amb infants en risc d'exclusió social i en contextos conflictius.

Aquest projecte té un objectiu molt ambiciós i es planteja com una pràctica educativa molt innovadora, l'escola a temps complert. Però,  penso que a nivel institucional s'estan dedicant pocs recursos, i que no se li està donant la importància que tenen determinades circumstàncies, pensant en estalviar diners. No sembla coherent que en escoles de máxima complexitat, on s'estan dedicant molts recursos en horari lectiu, engegin un projecte d'extraescolars i s'escatimin recursos, sobre tot personals.

Malgrat tot això, realment estem davant un context de intervenció força complex, que necessitaria probablement d'accions que anirien més enllà del que l'escola pot fer; caldria implicar famílies i altres agents socials i comunitaris per tal que realment les condicions d'aquests infants milloressin.

 

Per concloure (Part I): Resum de la intervenció

Dintre d'un parell de setmanes, finalitzarà la meva estada al centre de pràctiques, gairebé coincidint amb el final del curs escolar. En aquest segon periode, he pogut implementar el pla de intervenció proposat a l'inici sempre amb el suport i recolzament de la meva tutora i amb col·laboració de les coordinadores del projecte d'ambues escoles, que han dipositat confiança en mi i m'han deixat força marge per portar a terme les meves idees.

Com a educadora social, acostumada a portar grups i tractar directament amb els usuaris, ha suposat haver de fer  un canvi de visió el fer tasques que son pròpies del psicopedagog, com són l'assessorament i la orientació als monitors del projecte en quant a la organització i preparació d'activitats.

El pla proposat contemplava dues accions, essent la primera, una sessió de formació sobre conductes disruptives. Aquesta acció, ha suposat sobre tot un gran esforç en la preparació prèvia i ha suposat per a mi un repte, donat que els plantejavem ajudar a l'equip a tractar un tema en el que no tinc gaire experiència ni formació. Pero, suposo, que al dia a dia d'un psicopedagog, es deuen trobar en situacions tan diverses que és imposible tenir recursos per enfrontar-les totes sense haver-se de documentar prèviament.

Per solventar aquesta circumstància, vam plantejar la sessió com un espai per compartir les seves experiències i construir coneixements plegats, proposant activitats participatives que fomentin la reflexió, propiciant relacions entre monitors. En aquest sentit, hem tingut en compte la perspectiva constructiva de l'aprenentatge. A banda d'això, també he realitzat un esforç per documentar-me i cercar informació, que he reflectit en un dossier de materials de suport, que hem lliurat als monitors en la sessió. Aquesta primera acció, ha comportat molta feina, pero alhora m'ha engrescat molt i he gaudit força també; estic força satisfeta amb l'aprenentatge fet. 

La segona acció, anava destinada a ajudar als monitors en la preparació de les activitats, ja que una de les preocupacions de les coordinadores és que hi ha força improvitsació. En aquesta acció cal destacar dues tasques. 

La primera parteix de l'elaboració d'un document en forma de decàleg per a la preparació d'activitats de lleure. Aquest document, molt simple, va ser presentat als monitors en una segona sessió de trobada amb els monitors d'ambues escoles, en que vam treballar els continguts de manera molt pràctica. La preparació d'aquesta segona trobada no estava prevista al pla d'actuació per tant a tret temps a la següent tasca, la preparació del fitxer de recursos. Pero tot i que no he pogut fer un fitxer tant  complet com tenia en ment i m'hauria agradat, estic satisfeta amb el fitxer que he fet i aquestes darreres setmanes he pogut implementar unes quantes sessions, com he anat comentant en diverses entrades. Les sessions han sortit força bé i el material ha tingut bona acollida per part de les coordinadores i els monitors, tot i que el temps ha estat un factor condicionant en la posada en marxa.
Tot i que he pogut implementar la intervenció prevista amb l'objectiu de millorar el projecte, penso que només ha estat un granet de sorra, el projecte necessitaria canviar molts més aspectes per de millorar el funcionament. Aquests aspectes els comentaré a la darrera entrada del bloc.

 

Dificultats

La posada en marxa del programa d'educació intercultural està condicionada per una sèrie de circumsntàncies, que están dificultant el seguiment.

En primer lloc, comptem amb el factor temps, ja que al final de curs, molts dels grups tenen previstes i programades altres activitats, i els monitors no sempre son receptius a fer canvis, fins i tot hem vaig trobar amb que el monitor de un dels grups es va prendre força malament quan li vaig proposar dur a terme una de les sessions. 

D'altre banda, els dies que assisteixo al centre, hi han grups que tenen activitats "inamovibles", per exemple piscina, i no puc anar a aquests grups per observar la implementació de les sessions. Davant això, la coordinadora i jo hem ofert el material als monitors, i els hem demanat que duguin a terme les sessions.

Malgrat això, estic satisfeta, ja que molts grups sí s'han engrescat amb la idea de fer activitats d'aquest tipus, i o han fet o farem properament. També alguns monitors sobre tot d'una escola han pensat a deixar-lo pel curs següent.
Aquestes son algunes de les fotos que es corresponen a la construcció d'un Awalé (un joc africà).

 

Reflexions al voltant de la interculturalitat: la importància de compartir valors

En algunes ocasions he comentat sobre els conflictes que sovint sorgeixen a les escoles del projecte per les diferències culturals dels alumnes.

Moltes vegades, es produiexen situacions entre els infants que, tot i que mirades des del nostre punt de vista no tenen gaire importància, i podem considerar "normals", vistes des de l'optica d'altres cultures resulten intolerables. Em refereixo per exemple a comportaments típics entre els infants que estan en edat preadolescent  i que tenen cert component sexual, per més innocent que sembli. Per a les famílies autòctones no suposen problemes greus, però per als pares de infants provinents de la cultura islàmica, aquests comportaments son inadmisibles, i generen molt malestar.
Em resulta molt curiós, a l'hora que em fa reflexionar sobre quin tracte ha de donar l'escola a aquest tipus de conflictes. Per exemple, si un nen intenta fer, o inclús si li fa un petó a una nena de una familia marroquina, i el pare ve a l'escola molt enfadat a demanar explicacions, quina posició ha d'adoptar l'escola? Ha de castigar a l'infant per fer quelcom que és molest per l'altre? Pero si des de el nostre punt de vista, aquests comportaments son "normals" entre infants de sisè, hem de intentar convencer al pare que no té tanta importància?
El tema és més delicat del que sembla, ja que implica posicionar-se en una perspectiva ideológica o altre. Si defensem a l'infant i demanem al pare que sigui comprensiu, estem valorant els fets donant per suposat que els nostres valors culturals están per sobre dels seus. Si optem per sancionar a l'infant, estem respectant més al pare immigrant i als seus valors culturals; també considero que estarem sent injustos amb el nen, que està educat dintre el nostra sistema cultural, regint-se pels nostres valors.
A les escoles, en resoldre aquests tipus de conflictes, sovint s'opta per respectar les creences culturals dels pares, que penso que és una perspectiva molt adequada, que té en compte el dret a la diferencia. Sovint aquestes decisions no es comparteixen per la población autóctona, que tendeix a considerar que són els que venen de fora, els que s'han d'adaptar a les nostres costums. 

Beltran, J. (2001) El nou valor de la diferència. Barcelona: UOC

Pascual i Saüc, J. (2001). La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Barcelona: (UOC)

 

La meva proposta d'educació intercultural: fitxer de recursos / taller cultures del mon

Durant aquesta setmana he estat treballant en el que serà la meva darrera aportació al projecte, l'elaboració d'un fitxer de recursos en educació intercultural. 

Us adjunto el marc teòric i la justificació d'aquest programa, i durant aquesta setmana aniré concretant les sessions, que espero poder anar penjant i, sobretot, constatar la seva implementació! Aquest és el text que he redactat:

“L’Educació intercultural és una resposta pedagògica a l’exigència de preparar a la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica.”

(www.xtec.cat/web/projectes/intercultural)

Ambdues escoles del projecte acullen a les seves aules alumnes que pertanyen a diferents ètnies. Un percentatge molt alt dels infants son fills de famílies immigrades, sobre tot del Marroc i el Pakistan; la població autòctona que assisteix als centres és en la seva majoria d’ètnia gitana.
Ara bé, la convivència entre col·lectius que pertanyen a cultures tant distintes, donada la tendència que tots tenim a interpretar el món que ens envolta i altres cultures i societats sota el nostre punt de vista (etnocentrisme), genera malentesos i conflictes. L’etnocentrisme ens porta a pensar que les persones que venen de fora han d’adaptar-se a les nostres costums i deixar de banda les seves tradicions, i ens fa tenir un munt d’estereotips i prejudicis vers els individus que pertanyen a altres cultures.
Durant el desenvolupament de les activitats pròpies de l’escola, i també durant les activitats extraescolars sorgeixen molts conflictes entre els infants. Els insults racistes són molt freqüents i no es respecten entre companys les diferències per motius culturals i religiosos. La intervenció és moltes vegades complicada, i sovint els conflictes, per petits que siguin en origen, acaben implicant a les famílies i convertint-se en grans problemes.
Per això, cal trencar amb aquesta visió, tot i que aquesta es pot considerar com una conseqüència inherent al procés de socialització que inculca uns determinats valors. Propiciar un entorn on es valorin per igual a totes les cultures, autòctones o estrangeres potenciant les relacions entre elles i fer reflexionar als alumnes sobre aquestes qüestions pot ser la nostra humil contribució a la millora de les relacions entre els infants.
Anant més enllà d’un paradigma multicultural on es reconeix el dret a la diferència i la diversitat cultural, la interculturalitat suposa assumir la igualtat de tots els grups diferenciats que, per mitjà del diàleg i el consens, construeixen la societat i la cultura. La educació intercultural Té com a finalitat última la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones i el dret a la diferència en un marc de valors convivencials compartits.

La segregació escolar

Arrel de un treball sobre la segregació escolar que he realitzat per l'assignatura Interculturalitat i Educació, m'agradaria adjuntar u na reflexió al voltant d'ella, 

El fenomen de la segregació escolar consisteix en la distribució desigual de l’alumnat en la xarxa educativa. La segregació escolar és negativa, donat que afecta als resultats acadèmics dels alumnes i té diverses causes, que les administracions tracten de pal·liar mitjançant les polítiques d’admissió de l’alumnat.

Com ja he comentat, el centre de pràctiques és un centre escolar d’un barri marginal, que acull a un gran percentatge d’alumnat d’ètnia gitana i immigració, sobre tot del Pakistan. Aquesta escola s’acosta a les circumstàncies que s’expliquen a l’article “Escuelas Gueto. Condenados al cole”, que podeu consultar en aquest enllaç: Escuelas Gueto. Condenados al cole. 

Durant el meu pràcticum, he pogut constatar de primera mà els efectes que té pels infants que assisteixen trobar-se en aquests entorns educatius, i també la situació dels mestres, que, en molts casos no poden fer més que contenir la situació. Pel que fa als resultats del alumnes, a aquesta escola no es noten gaire els beneficis de ser considerat un centre d’alta conflictivitat (abans anomenat CAEP), ni tenir assignats recursos personals i materials extraordinaris, ni tan sols participar al Programa Magnet en relació amb l’institut de ciències del Mar. L’escola ha de fer una gran labor assistencial a més d’educativa, té problemes de indisciplina amb els alumnes i una col·laboració familiar moltes vegades inexistent, d’altres, adversa. El clima escolar és dolent i els resultats dels alumnes molt baixos.  Evidentment, les famílies que mínimament donen valor a l’escola com agent per a la socialització dels seus fills opten per l’escola concertada, o porten els seus fills a escoles allunyades del barri.

Atenent al que he pogut constatar jo mateixa, la segregació escolar és un problema que afecta negativament els resultats acadèmics dels infants i que hauria de ser prioritari evitar, si és necessari, amb mesures específiques molt més contundents, mesures de discriminació positiva vers els infants més desafavorits, per tal que no es concentrin a les mateixes aules infants de famílies tan desafavorides. Tot i que estic convençuda que deuria de ser així, també sóc conscient que és molt difícil, i mesures com limitar la matriculació de infants pertanyents a minories ètniques en una determinada escola és èticament molt discutible; o transportar alumnes en autobús entre diferents zones de la ciutat és una estratègia que té moltes llacunes. Una idea que potser funcionaria serà incentivar a aquestes les famílies que optin per escolaritzar als seus infants fora del seu barri.

Per acabar, hem quedaré amb la idea de que “escolaritzar” és una condició necessària per garantir el dret a la educació, però no és la única, per garantir-lo realment cal que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats d’èxit educatiu, pertanyin a la classe social que pertanyin.