La segregació escolar

Arrel de un treball sobre la segregació escolar que he realitzat per l'assignatura Interculturalitat i Educació, m'agradaria adjuntar u na reflexió al voltant d'ella, 

El fenomen de la segregació escolar consisteix en la distribució desigual de l’alumnat en la xarxa educativa. La segregació escolar és negativa, donat que afecta als resultats acadèmics dels alumnes i té diverses causes, que les administracions tracten de pal·liar mitjançant les polítiques d’admissió de l’alumnat.

Com ja he comentat, el centre de pràctiques és un centre escolar d’un barri marginal, que acull a un gran percentatge d’alumnat d’ètnia gitana i immigració, sobre tot del Pakistan. Aquesta escola s’acosta a les circumstàncies que s’expliquen a l’article “Escuelas Gueto. Condenados al cole”, que podeu consultar en aquest enllaç: Escuelas Gueto. Condenados al cole. 

Durant el meu pràcticum, he pogut constatar de primera mà els efectes que té pels infants que assisteixen trobar-se en aquests entorns educatius, i també la situació dels mestres, que, en molts casos no poden fer més que contenir la situació. Pel que fa als resultats del alumnes, a aquesta escola no es noten gaire els beneficis de ser considerat un centre d’alta conflictivitat (abans anomenat CAEP), ni tenir assignats recursos personals i materials extraordinaris, ni tan sols participar al Programa Magnet en relació amb l’institut de ciències del Mar. L’escola ha de fer una gran labor assistencial a més d’educativa, té problemes de indisciplina amb els alumnes i una col·laboració familiar moltes vegades inexistent, d’altres, adversa. El clima escolar és dolent i els resultats dels alumnes molt baixos.  Evidentment, les famílies que mínimament donen valor a l’escola com agent per a la socialització dels seus fills opten per l’escola concertada, o porten els seus fills a escoles allunyades del barri.

Atenent al que he pogut constatar jo mateixa, la segregació escolar és un problema que afecta negativament els resultats acadèmics dels infants i que hauria de ser prioritari evitar, si és necessari, amb mesures específiques molt més contundents, mesures de discriminació positiva vers els infants més desafavorits, per tal que no es concentrin a les mateixes aules infants de famílies tan desafavorides. Tot i que estic convençuda que deuria de ser així, també sóc conscient que és molt difícil, i mesures com limitar la matriculació de infants pertanyents a minories ètniques en una determinada escola és èticament molt discutible; o transportar alumnes en autobús entre diferents zones de la ciutat és una estratègia que té moltes llacunes. Una idea que potser funcionaria serà incentivar a aquestes les famílies que optin per escolaritzar als seus infants fora del seu barri.

Per acabar, hem quedaré amb la idea de que “escolaritzar” és una condició necessària per garantir el dret a la educació, però no és la única, per garantir-lo realment cal que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats d’èxit educatiu, pertanyin a la classe social que pertanyin.