Per concloure (Part II): Propostes per la millora del projecte

La meva intervenció ha volgut ser un granet de sorra per a la millora del projecte en que he participat.
En aquesta darrera entrada, voldria fer una reflexió sobre alguns aspectes que haurien de canviar per tal que el projecte millori el seu funcionament, de cara al proper curs, ja que sovint, es tenen queixes de les escoles, o del mateix consorci al voltant del problemes derivats de les activitats de tarda.

 

Un dels aspectes fonamentals que cal millorar, i que incidiría en el bon funcionament  és sense dubte el comportament de l'alumnat, i per això, des del meu punt de vista caldria com a mínim:

• Millorar les relacions entre les escoles del projecte i la fundació, i no només fent reunions de coordinació entre l'equip directiu i la responsable pedagógica del projecte, sino en el dia a dia, millorant la comunicació entre el professorat del centre i els educadors que están amb els infants a la tarde. Molt sovint la relación entre ells es limita a un minut, temps que dura el intercanvi del grup. Els monitors necessiten tenir informació, i necessiten que els infants percebeixin que tenen una comunicación fluida amb el tutor: cal integrar realment el projecte de les activitats de tarda dintre de la vida escolar, que els infants no el percebeixin com quelcom separat, on res del que facin tindrà conseqüències per ells. Moltes vegades he tingut la sensació que des de l'escola es menysprea la feina que s'està fent a la tarda. I crec, que estaría molt bé que els docents s'impliquessin en les activitats que fan els infants en aquest horari.
• Dotar als monitors de eines i mecanismes que els ajudin a tenir un control de l'alumnat, per tal que tinguin més facilitat per posar límits als infants, imposar-se i fer-se respectar.
• Millorar les condicions laborals dels monitors, cosa que faria que a l'equip hi hagués més continuitat del personal. Augmentar les hores del contracte, per tal que tinguin temps per reunir-se entre ells més sovint, i poder preparar les sessions més acuradament.
• Fer una selecció del personal més acurada, per tal de contractar monitors i educadors amb experiencia en treballar amb infants en risc d'exclusió social i en contextos conflictius.

Aquest projecte té un objectiu molt ambiciós i es planteja com una pràctica educativa molt innovadora, l'escola a temps complert. Però,  penso que a nivel institucional s'estan dedicant pocs recursos, i que no se li està donant la importància que tenen determinades circumstàncies, pensant en estalviar diners. No sembla coherent que en escoles de máxima complexitat, on s'estan dedicant molts recursos en horari lectiu, engegin un projecte d'extraescolars i s'escatimin recursos, sobre tot personals.

Malgrat tot això, realment estem davant un context de intervenció força complex, que necessitaria probablement d'accions que anirien més enllà del que l'escola pot fer; caldria implicar famílies i altres agents socials i comunitaris per tal que realment les condicions d'aquests infants milloressin.

 

Per concloure (Part I): Resum de la intervenció

Dintre d'un parell de setmanes, finalitzarà la meva estada al centre de pràctiques, gairebé coincidint amb el final del curs escolar. En aquest segon periode, he pogut implementar el pla de intervenció proposat a l'inici sempre amb el suport i recolzament de la meva tutora i amb col·laboració de les coordinadores del projecte d'ambues escoles, que han dipositat confiança en mi i m'han deixat força marge per portar a terme les meves idees.

Com a educadora social, acostumada a portar grups i tractar directament amb els usuaris, ha suposat haver de fer  un canvi de visió el fer tasques que son pròpies del psicopedagog, com són l'assessorament i la orientació als monitors del projecte en quant a la organització i preparació d'activitats.

El pla proposat contemplava dues accions, essent la primera, una sessió de formació sobre conductes disruptives. Aquesta acció, ha suposat sobre tot un gran esforç en la preparació prèvia i ha suposat per a mi un repte, donat que els plantejavem ajudar a l'equip a tractar un tema en el que no tinc gaire experiència ni formació. Pero, suposo, que al dia a dia d'un psicopedagog, es deuen trobar en situacions tan diverses que és imposible tenir recursos per enfrontar-les totes sense haver-se de documentar prèviament.

Per solventar aquesta circumstància, vam plantejar la sessió com un espai per compartir les seves experiències i construir coneixements plegats, proposant activitats participatives que fomentin la reflexió, propiciant relacions entre monitors. En aquest sentit, hem tingut en compte la perspectiva constructiva de l'aprenentatge. A banda d'això, també he realitzat un esforç per documentar-me i cercar informació, que he reflectit en un dossier de materials de suport, que hem lliurat als monitors en la sessió. Aquesta primera acció, ha comportat molta feina, pero alhora m'ha engrescat molt i he gaudit força també; estic força satisfeta amb l'aprenentatge fet. 

La segona acció, anava destinada a ajudar als monitors en la preparació de les activitats, ja que una de les preocupacions de les coordinadores és que hi ha força improvitsació. En aquesta acció cal destacar dues tasques. 

La primera parteix de l'elaboració d'un document en forma de decàleg per a la preparació d'activitats de lleure. Aquest document, molt simple, va ser presentat als monitors en una segona sessió de trobada amb els monitors d'ambues escoles, en que vam treballar els continguts de manera molt pràctica. La preparació d'aquesta segona trobada no estava prevista al pla d'actuació per tant a tret temps a la següent tasca, la preparació del fitxer de recursos. Pero tot i que no he pogut fer un fitxer tant  complet com tenia en ment i m'hauria agradat, estic satisfeta amb el fitxer que he fet i aquestes darreres setmanes he pogut implementar unes quantes sessions, com he anat comentant en diverses entrades. Les sessions han sortit força bé i el material ha tingut bona acollida per part de les coordinadores i els monitors, tot i que el temps ha estat un factor condicionant en la posada en marxa.
Tot i que he pogut implementar la intervenció prevista amb l'objectiu de millorar el projecte, penso que només ha estat un granet de sorra, el projecte necessitaria canviar molts més aspectes per de millorar el funcionament. Aquests aspectes els comentaré a la darrera entrada del bloc.

 

El que queda per fer

A aquestes alçades, a punt de fer les conclusions finals al bloc, queden encara un parell de setmanes per assistir al centre de pràctiques. Així doncs, encara queda una mica de feina per fer

Aquests dies he anat implementant el programa d'educació intercultural, assistint a algunes sessions amb els monitors duent a terme algunes de les activitats que s'inclouen al fitxer. La setmana següent, durem a terme altre sessió amb els infants de P-5, dedicada a les danses i els balls tradicionals d'altres països, i també farem per concloure el projecte una gimcama al pati amb tots els infants de l'escola, que servirà de cloenda. El tema de la Gimcana també son jocs d'arreu del món, i els infants de diversos cursos han anat preparant alguns materials per fer servir aquest dia, com per exemple un Mikado (joc japonés) o un Tangram gegant, també un joc de Bitlles amb llaunes, preparat per sisè, del que puc adjuntar algunes imatges a continuació.

 

La darrera setmana, tocarà la valoració del projecte, preparar la memòria i fer propostes de cara al curs següent. Les coordinadores de les dues escoles i la responsable pedagògica del projecte (la meva tutora) aniran al Consorci a presentar aquesta valoració. Com a suport en aquesta tasca, jo mateixa les estic ajudant a recopilar documentació, com per exemple a endreçar les fitxes d'objectius trimestrals de cada curs així com les posteriors valoracions fetes pels monitors.

Jocs del mon

Aquesta tarda hem fet amb els alumnes de 4rt curs d'una de les escoles una sessió de jocs d'altres països.

El grup de quart, tot i ser un grup de només 10 infants, és força difícil de portar, ja que hi han alguns nens i nenes que tenen moltes dificultats per regular el seu comportament. També es dona la circumstància que en el que porten de curs, han passat pel grup 3 monitores diferents, i això dificulta de per fer el vincle i prendre a l'adult com una persona de referència.

Hem disposat de l'espai del porxo de l'escola, i estaven plantejats quatre jocs diferents. Certament a la monitora li costa molt de controlar el grup, marcar límits i imposar-se i per això han trigat molt en baixar al pati

Un cop hem començat l'activitat, el grup de infants s'ha engrescat força amb els jocs, han respectat les normes i s'han engrescat, sense haver de resaltar cap incidencia. Al final de la sessió, les monitores han decidit deixar una estona per jugar a futbol, perquè els infants ho han demanat. Així, dels quantre jocs preparats hem pogut fer dos, que han estat:

• Juguem al XAL (Ucraïna). Hi poden jugar molts infants. Primer es tria un que és el cap. Aleshores els altres s'asseuen al ven rotllana i tanquen els ulls. El cap va caminant darrere d'ells. En un moment donat, deixa anar el mocador darrere d'un i arrenca a córrer. El que té el mocador intenta atrapar-lo. Si ho aconsegueix, para, si no torna a seure al seu lloc. 

• Juguem al SEMÀFOR (Rússia). Es dibuixa una ratlla a terra. Tots els participants estaran drets darrera d'aquesta línia. Es dibuixa altre a uns metres de la primera. El qui para diu un color. Si un nen/a porta alguna peça de roba d'aquest color pot arribar a l'altra línia sense problemes, però els que no porten res d'aquest color han d'intentar arribar a l'altra ratlla sense ser atrapats pel qui para.

Dificultats

La posada en marxa del programa d'educació intercultural està condicionada per una sèrie de circumsntàncies, que están dificultant el seguiment.

En primer lloc, comptem amb el factor temps, ja que al final de curs, molts dels grups tenen previstes i programades altres activitats, i els monitors no sempre son receptius a fer canvis, fins i tot hem vaig trobar amb que el monitor de un dels grups es va prendre força malament quan li vaig proposar dur a terme una de les sessions. 

D'altre banda, els dies que assisteixo al centre, hi han grups que tenen activitats "inamovibles", per exemple piscina, i no puc anar a aquests grups per observar la implementació de les sessions. Davant això, la coordinadora i jo hem ofert el material als monitors, i els hem demanat que duguin a terme les sessions.

Malgrat això, estic satisfeta, ja que molts grups sí s'han engrescat amb la idea de fer activitats d'aquest tipus, i o han fet o farem properament. També alguns monitors sobre tot d'una escola han pensat a deixar-lo pel curs següent.
Aquestes son algunes de les fotos que es corresponen a la construcció d'un Awalé (un joc africà).

 

Noves sessions del programa cultures del món

Aquesta setmana he pogut assistir a la implementació per part de les monitores de P3 d'altre sessió de les que havia preparat al programa d'educació intercultural.

En aquest cas, l'activitat consistia en l'explicació d'una llegenda africana, la llegenda de l'arbre del baobab, treballant una mica primer amb els nens on estava África, quins d' ells han nascut allà i mostrant imatges de l'arbre en la PDI. Després de tot això, els nens han pintat diferents arbres que hem enganxat al mapamundi, sobre el continent africà.

La valoració que faig de l'activitat és positiva, els nens s'han implicat bastant per fer les tasques i han estat força atents. Tot i així, els ha costat una mica seguir el fil del conte, potser és massa complicat per ells, donat que és un grup de P3 on molts han començat el curs sense parlar gaire català. Conscients d'això, després d'explicar-lo han fet una reconstrucció, a banda d'utilitzar un lleguatge el més senzill possible. Aquestes són algunes de les fotos que he pogut fer durant la sessió.

Reflexions al voltant de la interculturalitat: la importància de compartir valors

En algunes ocasions he comentat sobre els conflictes que sovint sorgeixen a les escoles del projecte per les diferències culturals dels alumnes.

Moltes vegades, es produiexen situacions entre els infants que, tot i que mirades des del nostre punt de vista no tenen gaire importància, i podem considerar "normals", vistes des de l'optica d'altres cultures resulten intolerables. Em refereixo per exemple a comportaments típics entre els infants que estan en edat preadolescent  i que tenen cert component sexual, per més innocent que sembli. Per a les famílies autòctones no suposen problemes greus, però per als pares de infants provinents de la cultura islàmica, aquests comportaments son inadmisibles, i generen molt malestar.
Em resulta molt curiós, a l'hora que em fa reflexionar sobre quin tracte ha de donar l'escola a aquest tipus de conflictes. Per exemple, si un nen intenta fer, o inclús si li fa un petó a una nena de una familia marroquina, i el pare ve a l'escola molt enfadat a demanar explicacions, quina posició ha d'adoptar l'escola? Ha de castigar a l'infant per fer quelcom que és molest per l'altre? Pero si des de el nostre punt de vista, aquests comportaments son "normals" entre infants de sisè, hem de intentar convencer al pare que no té tanta importància?
El tema és més delicat del que sembla, ja que implica posicionar-se en una perspectiva ideológica o altre. Si defensem a l'infant i demanem al pare que sigui comprensiu, estem valorant els fets donant per suposat que els nostres valors culturals están per sobre dels seus. Si optem per sancionar a l'infant, estem respectant més al pare immigrant i als seus valors culturals; també considero que estarem sent injustos amb el nen, que està educat dintre el nostra sistema cultural, regint-se pels nostres valors.
A les escoles, en resoldre aquests tipus de conflictes, sovint s'opta per respectar les creences culturals dels pares, que penso que és una perspectiva molt adequada, que té en compte el dret a la diferencia. Sovint aquestes decisions no es comparteixen per la población autóctona, que tendeix a considerar que són els que venen de fora, els que s'han d'adaptar a les nostres costums. 

Beltran, J. (2001) El nou valor de la diferència. Barcelona: UOC

Pascual i Saüc, J. (2001). La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Barcelona: (UOC)