La diada de Sant Jordi

Hola companys,

Un dels dies que he assistit aquesta setmana al centre de pràctiques estaven treballant la Diada de Sant Jordi, una de les nostres tradicions que més boniques trobo.

Tot i que durant l'horari lectiu i amb els seus mestres ja han fet activitats, els monitors de la tarda també han volgut participar, explicant als infants la llegenda, fent representacions i també alguns tallers de manualitats. Aquest és el resultat del taller que han fet els infants de sisè. 

La segona trobada de monitors

Hola companys, en aquesta nova entrada vull explicar-vos el que vam treballar en la sessió que va servir per tractar el tema de la preparació d'activitats. Pot semblar una mica a destemps fer aquest tipus de sessions, ara que gairebé queden un parell de mesos per acabar el curs, però és necessària, d'una banda perquè es reben queixes de les escoles pel mal funcionament d'alguns dels grups; i d'altre, perque el projecte tindrà continuitat el curs següent, i si tot va bé, amb els mateixos professionals. 

Així doncs, us descric el guió de la sessió que vam dur a terme, algunes de les fotos i també el material que vam utilitzar.

1. Dinàmica dels cubs. En un primer moment, hem plantejava fer una dinàmica per introduir el tema que voliem tractar, i no trobava cap que m'acabès d'agradar. La qüestió estava en que ells s'adonessin de la importància que té preparar les sessions i preveure un sèrie d'aspectes, més o menys el que apareix al decàleg.  Amb les coordinadores en una reunió, se'ns va acudir que podiem plantejar-los fer una activitat i no donar instruccions precises per dur-les a terme, ni donar suficients materials, ...

Així doncs, vam pensar demanar que fessin uns cubs utilitzant només tires de cartolina. Aquesta era la consigna, i un cop es ban posar a treballar, van començar a demanar com es feia, a demanar altres materials que no estaven disponibles, ... Un cop acabada la dinàmica, gairebé cap dels assistent va ser capaç de fer un cub "acceptable". Llavors vam plantejar quantes situacions havien viscut a l'aula derivades de no haver preparat bé allò que volíen fer amb els nens. Sovint es dona el cas, que arriben amb una idea, per exemple, crear una titella, pero no donen el model, no han aplegat bé els materials que necessiten i els infants s'han barallat per tenir-ne, no han previst les accions i molts nens no ha aconseguit l'objectiu, no han tingut temps de acabar l'activitat i s'ha quedat "penjada"per sempre més... Demanem que expliquin aquest tipus de situacions i les conseqüències que han tingut, i surten unes quantes històries.

Un dels monitors, intentant fer el cub.

2. Repartiment del decàleg, i repàs, punt per punt, comentnat-los en veu alta.
3. Demanem que es col·loquin en petits grups, respectant els cursos en que treballen: tots els de P3 junts, tots els de P4, ... A continuació, es demana que facin la programació de una de les sessions previstes per la pròxima setmana, utilizant la següent fitxa, que es lliura juntament amb un parell de sessions que havia elaborat previament, per tal que els servissin de mostra. 

FITXA PER A LA PREPARACIÓ DE LA SESSIÓ
Activitat:
Grup:	Data:	Espai:
Objectius:
Accions/ activitats: breu descripció d’elles en l’ordre en que es faran			Organització del grup	Temporit.
Material necessari:
Observacions:

4. Posen en comú les sessions preparades i es demana a la resta que valorin allò que han sentit, si troben bé, si hi ha algun error... Es crea una conversa entre ells que és molt interessant, ja que entre ells es qüestionen alguns aspectes de les programacions, els punt febles que troben i entre ells es donen respostes i solucions. En aquest moment es crea un clima d'equip molt positiu, que per a mi resulta molt gratificant; aquesta posada en comú ha estat per mi el millor de la sessió. Les sessions preparades han estat diferents: una sessió de handbol, un taller de manualitats per Sant Jordi, una dinàmica de treball de les emocions per infantil... Aquestes son algunes de les fotos dels monitors treballant i omplint les fitxes.

5. Acabem la sessió parlant de la importància de l'avaluació de les activitats, una avaluació / valoració que els ha de servir per poder millorar la seva feina, i introduir els canvis que hi considerin necessaris. Es presenta per aquesta tasca una PAUTA d'avaluació, que prèviament haviem confeccionat. La pauta és la següent:

PAUTA PER A VALORAR LES SESSIONS Després de cada sessió, cal valorar entre d’altres aquest ítems i fer la reflexió de com podem millorar els aspectes que hagin estat més conflictius. Per això, és més útil utilitzar criteris qualitatius.
Pel que fa als infants
La majoria dels infants han pogut participar i s’han implicat satisfactòriament a la sessió.
El comportament dels nens ha estat acceptable.
Han col·laborat en preparar i recollir els materials i la sala en acabar la sessió.
Han acceptat seguir les normes establertes per a cada activitat proposada.
Ha hagut alguna baralla entre ells o alguna incidència remarcable amb un infant.
pel que fa al Desenvolupament de l’activitat
Ha hagut temps suficient de fer les activitats programades.
S’han aconseguit treballar els objectius establerts.
L’agrupament dels alumnes ha resultat convenient per a les activitats realitzades.
Els materials utilitzats han estat suficients i adequats.
L’activitat s’ha dut a terme segons el que estava previst.

Per acabar, una de les coordinadores, havia preparat unes quantes cites que parlen sobre la importància de l'educació, i que comparteix amb els assistents.

Decàleg per la preparació de les activitats

Per a començar a dur a terme la segona de les tasques que tenia previstes, la de crear un material que ajudi als monitors en la preparació de les sessions, he començat per crear un "Decàleg", pretenent que fos una eina útil que de manera molt gràfica expliqués quins son els aspectes que han de tenir en compte. Hem plantejo aquesta tasca, ja que durant el pràcticum 1 he pogut constatar la manca de preparació de les sessions per part d'alguns monitors, que genera situacions conflictives. Això preocupa a les coordinadores, que sovint son les que han de donar idees per tal que facin activitats, o subministrar materials i preparar coses a última hora. Per tant, és una demanda que han fet les coordinadores i la responsable pedagògica del projecte, i la manera que he pensat per donar resposta és l'elaboració d'aquest decàleg, senzill i gràfic. 

El text del decàleg el transcric a continuació:

La qualitat de la nostra feina com a monitors depèn en gran mesura de la preparació de les activitats que oferim als infants; una correcta preparació de la sessió pot determinar l’èxit de la mateixa i sens dubte, repercuteix en el comportament dels infants. Així doncs… què hem de tenir en compte?

1. L’objectiu. Tota activitat tindrà un objectiu; l’objectiu és allò que volem aconseguir, i és molt important tenir-ho clar abans de començar.

2.  Accions / Activitats. Per a aconseguir l’objectiu, serà necessari desenvolupar una sèrie d’accions que cal planificar. Cal pensar en que les activitats han de ser adequades a l’edat i les capacitats que tenen els nens. 

3. Metodologia. En l’àmbit del lleure, cal utilitzar una metodologia lúdica i participativa, que engresqui als infants. És molt important tenir  present que les activitats de lleure s’han de gaudir

4. Temporització. Cal calcular el temps aproximat que trigarem en fer les activitats programades, per procurar ajustar les activitats al temps de què disposem. Sense que ens quedi molt temps buit, i tampoc sense haver de córrer per recollir.

5. Seqüenciació. Cal endreçar les diferents activitats que composen la sessió de manera que ens ajudin a aconseguir l’objectiu. Pot ser interessant  començar amb les activitats més senzilles i anar complicant-les a mesura que avancem. Cal tenir en compte, que els infants han de començar i terminar les sessions de la manera més relaxada possible, per tant deixar pel final les activitats més relaxades per procurar la tornada a la calma abans de marxar.

6. Agrupament dels infants. És important pensar si farem que els infants facin les activitats individualment,  o amb grups petits o amb el grup sencer. Podem aprofitar per separar infants que tenen conflictes, o per potenciar el treball cooperatiu entre ells.

7. Recursos materials: què necessitaré? Hem de preveure què materials necessitarem, tenir-los a l’abast i preparats abans de començar, assegurant-nos i fent saber als nens i nenes que hi haurà suficients per tothom. Això ens evitarà interrupcions durant el desenvolupament de les sessions, i disminueix la probable pèrdua de control del grup.

8. Organització dels espais. Pensa en quin espai disposes i les possibilitats que t’ofereix, en quin tipus d’activitats son adequades. Per exemple, si disposes d’espais en que l’activitat física és possible, si pots bellugar les taules per crear un ambient més espaiós o per fer que els nens estiguin en petits grups...

9. L’atenció a la diversitat. Si coneixem als infants del grup, podem intuir si alguns d’ells tindran dificultats per seguir l’activitat proposada i pensar com podem proporcionar suport a aquells que ho necessitin. Per exemple, tenir una ampliació d’un dibuix que caldrà pintar si hi ha un infant que té problemes de visió, seure a prop d’un infant que previsiblement necessitarà la nostra ajuda...

10.  L’avaluació. Per últim, val la pena valorar com ha anat l’activitat cada dia, pensar què ha anat bé, i què ha anat malament, preguntant-nos què es podria modificar millorar per evitar possibles incidències altre dia.

Tot i que al principi pot semblar complicat i suposar una feina “extra”, el benefici ho compensarà! Ànim!

Un cop elaborat aquest decàleg, ens vam plantejar quina era la manera més eficaç de fer arribar aquest material, per tal que el tinguessin present realment, i no formés part de tota la paperasa que sovint els arriba. Amb la meva tutora i les coordinadores del projecte hem decidit fer una nova trobada amb els monitors del projecte d'ambdues escoles, presentar el material i treballar-lo plegats. Aixó suposava una alteració en la temporalització del pla de treball, ja que la preparació i la posada en marxa d'aquesta trobada, no estava prevista, i ens ha ocupat gran part del mes d'Abril.

L'avaluació de la sessió formativa

Per tancar el grup d'entrades referides a la sessio formativa, vull parlar-vos de l'avaluació de la mateixa, que vam fer mitjançant dues accions.

En primer lloc vam passar una graella de valoració amb una escala tipus Likert, on ells mateixos van poder valorar diferents aspectes. La graella utilitzada va ser aquesta, i al final de la mateixa, disposaven de un requadre per a fer les observacions.

He pogut conèixer i compartir experiències amb altres companys.	1	2	3	4	5
L’ambient de la sessió m’ha permès expressar-me amb llibertat i m’he sentit escoltat / escoltada.	1	2	3	4	5
Les dinàmiques que hem desenvolupat m’han ajudat a reflexionar sobre el context i sobre la meva feina.	1	2	3	4	5
Els continguts de que hem parlat poden ajudar-me a la feina en el dia  a dia (s’ajusten a les meves necessitats).	1	2	3	4	5
He rebut resposta als dubtes que havia plantejat, a les meves inquietuds.	1	2	3	4	5
Els materials emprats i lliurats em semblen correctes.	1	2	3	4	5
Els continguts tractats s’ajusten al context de la intervenció.	1	2	3	4	5
Considero que no hem tractat alguns temes que per a mi son molt interessants (indica quins si és així)	1	2	3	4	5
En general, marxo satisfet/satisfeta amb la sessió.	1	2	3	4	5

En general, la valoració que han fet ha estat força positiva.

D'altra banda, per acabar de tancar l'acció, vaig elaborar un acta de la sessió formativa, on he fet un recull /resum dels continguts tractats, acords establerts, i de les aportacions fetes, per compartir entre ells, donant una espècie de feed back, i enviar-lo també a les persones que no van poder assistir. El document té 4 pàgines, pel que considero excessiu compartir-lo aquí, ho faré a la memòria. Només  vull reproduir uns paràgrafs de la introducció, que serveixin per donar una idea:

"Amb la sessió que vam preparar preteníem sobre tot crear una clima distés i de reflexió, que ens permetés analitzar la nostra feina, ser crítics amb la nostra manera d’actuar, qüestionar-nos allò que estem fent, i plantejar-nos si es pot millorar.

Estem força satisfetes del resultat, pensem que la majoria de nosaltres va participar activament, i van sortir temes molt interessants, que sovint ens preocupen a tots; va resultar molt enriquidor el diàleg, molt gratificant veure com entre vosaltres us aportàveu idees, opinions, us fèieu propostes, ...

Esperem que aquesta sessió us hagi servit almenys per conèixer millor els vostres companys i afavoreixi entre vosaltres una relació si més no cordial, que segur que repercutirà en el bon funcionament del projecte".

Fins aquí aquesta entrada, ens veiem aviat!

Els materials de la sessió de formacio

Hola a tots i totes!

Tinc una mica la sensació de que, amb tota la feina que m'ha suposat el poder fer la sessió formativa, he pogut compartir amb vosaltres poca informació. 

Per això he pujat al SlideShare la presentació en .ppt que vaig crear i utilitzar, i us comparteixo per tal que li podeu fer un cop d'ull. És un resum del material que vam lliurar als monitors aquell dia, i que suposo podré afegir com Annex a la memòria, ha estat una feina considerable, pero estic satisfeta amb el resultat. Aquesta és la primera diapositiva:

Aquest és l'enllaç per veure la resta:

http://www.slideshare.net/atorresfe/abordatge-de-les-conductes-disruptives-dels-alumnes-ppt

Espero que sigui del vostre interés.

La sessió de formació

Hola companys,

Com a part de la primera acció que hem proposo en aquest pràcticum, he pogut implementar la sessió de formació que haviem preparat juntament amb les coordinadores del projecte, i ha sigut una experència força intensa, gairebé tot el dia enfeinades preparant els materials, l'espai, les activitats.

Certament, he passat nervis, nervis per enfrontar-me a un munt de persones i haver de parlar en públic i també, per haver de parlar de la seva feina i intentar ajudar-los a millorar-la, tot i que no sóc gaire coneixedora del tema ni tinc gaire experiencia en tractar  les conductes disruptives.

Davant tot, he volgut mostrar-me com una persona més de l'equip, una persona interessada en ajudar-los i no pas en donar lliçons, que son fàcils de donar parlant des de fora; jo mateixa sóc conscient de la dificultat que presenta treballar en aquest entorn i en les condicions que hi treballen. éticament no hem semblaria correcte fer-ho d'altre manera.

Al final satisfeta, perquè la plantilla de valoració que han emplenat en acabar reflexa que els monitors han quedat força contents amb la sessió, i aquest era per mi un dels objectius.

Tot i que no vull extendre'm massa, i que aprofitaré la memòria per donar més detalls, us faig cinc cèntims sobre la sessió i us adjunto unes fotos que hem fet, sense incloure expressament imatges on es puguin reconèixer els participants.
Els activitats pensades per treballar els continguts han estat:

• Reflexió sobre la seva feina, analitzant les dificultats que troben, aquelles coses que els resultem més molestes i en canvi les que els resulten més motivadores. Es fa una dinámica utilitzant unes targetes en que hi han escrites algunes frases que recullen situacions que caracteritzen la seva feina. Han de prioritzar algunes en grups, reflexionant al voltant d'elles. Ens quedem amb la idea que, malgrat les dificultats, la seva feina és important i té moltes coses positives. 

• Anàlisi dels factors que influeixen en el desenvolupament de l'infant, tot reflexionat com pot afectar un entorn tant conflictiu en el desenvolupament normal dels nens, emplenant amb post-its amb els factors de risc dintre cada sistema, que previament s'han escrit dintre un mural. El sentit és analitzar perquè els infants son com son, tan diferents a nens de les mateixes edats que ells troben a altres escoles fent de monitors.

• Roll play, on es representen algunes de les situacions que viuen dia a dia, i la resposta que ells donen, per després comentar els punts forts i febles de cada intervenció. Per exemple, quan s'enfronten a un grup de nens que no estan fent cas, o quan hi ha una baralla entre dos alumnes de diferent ètnia. Aquest joc funciona força bé, el gaudeixen molt, ja que es senten molt identificats amb les situacions representades.

• Posada en comú d'experiències entre ells, compartint amb els companys recursos que ells utilitzen en situacions crítiques. Lliurament del material. 

• Visionat de una presentació de diapositives amb una recull de bones pràctiques en intervenció davant conductes disruptives de l'alumnat.

• Valoració de la sessió mitjançant una plantilla.

La segregació escolar

Arrel de un treball sobre la segregació escolar que he realitzat per l'assignatura Interculturalitat i Educació, m'agradaria adjuntar u na reflexió al voltant d'ella, 

El fenomen de la segregació escolar consisteix en la distribució desigual de l’alumnat en la xarxa educativa. La segregació escolar és negativa, donat que afecta als resultats acadèmics dels alumnes i té diverses causes, que les administracions tracten de pal·liar mitjançant les polítiques d’admissió de l’alumnat.

Com ja he comentat, el centre de pràctiques és un centre escolar d’un barri marginal, que acull a un gran percentatge d’alumnat d’ètnia gitana i immigració, sobre tot del Pakistan. Aquesta escola s’acosta a les circumstàncies que s’expliquen a l’article “Escuelas Gueto. Condenados al cole”, que podeu consultar en aquest enllaç: Escuelas Gueto. Condenados al cole. 

Durant el meu pràcticum, he pogut constatar de primera mà els efectes que té pels infants que assisteixen trobar-se en aquests entorns educatius, i també la situació dels mestres, que, en molts casos no poden fer més que contenir la situació. Pel que fa als resultats del alumnes, a aquesta escola no es noten gaire els beneficis de ser considerat un centre d’alta conflictivitat (abans anomenat CAEP), ni tenir assignats recursos personals i materials extraordinaris, ni tan sols participar al Programa Magnet en relació amb l’institut de ciències del Mar. L’escola ha de fer una gran labor assistencial a més d’educativa, té problemes de indisciplina amb els alumnes i una col·laboració familiar moltes vegades inexistent, d’altres, adversa. El clima escolar és dolent i els resultats dels alumnes molt baixos.  Evidentment, les famílies que mínimament donen valor a l’escola com agent per a la socialització dels seus fills opten per l’escola concertada, o porten els seus fills a escoles allunyades del barri.

Atenent al que he pogut constatar jo mateixa, la segregació escolar és un problema que afecta negativament els resultats acadèmics dels infants i que hauria de ser prioritari evitar, si és necessari, amb mesures específiques molt més contundents, mesures de discriminació positiva vers els infants més desafavorits, per tal que no es concentrin a les mateixes aules infants de famílies tan desafavorides. Tot i que estic convençuda que deuria de ser així, també sóc conscient que és molt difícil, i mesures com limitar la matriculació de infants pertanyents a minories ètniques en una determinada escola és èticament molt discutible; o transportar alumnes en autobús entre diferents zones de la ciutat és una estratègia que té moltes llacunes. Una idea que potser funcionaria serà incentivar a aquestes les famílies que optin per escolaritzar als seus infants fora del seu barri.

Per acabar, hem quedaré amb la idea de que “escolaritzar” és una condició necessària per garantir el dret a la educació, però no és la única, per garantir-lo realment cal que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats d’èxit educatiu, pertanyin a la classe social que pertanyin.